Hay colores que ya no brillan...

dimecres, 12 d’octubre del 2011

gràcies.♥

Gràcies per deixar-me tocar els límits i entrar a la teva vida sense permís.
Per donar-me la suficient confiança com per creure’t a tu encara que em diguin mil sospites. Gràcies per dir-me les coses clares en cada moment, i sobretot, per ajudar-me a tornar a creure en mil sentiments que havia perdut, que en el seu moment m’havien fet mal, i a creure en mi mateixa.
Gràcies per ser com ets, per no canviar, per ser tu i fer-me sentir petita i novata, que saps que encara que em queixi, m’agrada. Per les abraçades que em fan perdre en un món completament diferent. Per molestar-me, per aguantar-me, per esperar-me, per suportar-me i per liar-me, en definitiva, gràcies per TOT el que fas per mi.

Saps que mai ho podré arribar a escriure tot, el que sento i lo molt que ets per a mi. No et podré agrair cada moment encara que ho intentaré. T'ho mereixes tot, i més.
M’encantes i saps que m’importes moltíssim, que m’has guanyat ràpidament i no tens perquè perdrem.
T’estimo petita.

1 comentari: