ho sento.

Hi ha tantes coses de tu que em perden... Em perdo quan em dius que m’estimes, quan em fas un petó sense preveure’l i desprès m’abraces i em sento tant protegida que no vull que em tornis a soltar, mai més. Saps que si pogués, passaria cada hora del dia amb tu, cada minut, cada segon, i se que no me’n cansaria, perquè tu per a mi, ets l’aigua que bec, el terra que el sosté i l’aire que respiro per sobreviure en aquest gran món perdut en les persones. Tu ets el motiu del meu somriure, ets l’única que sap treure de mi les millors coses, que sap valorar-me tal i com sóc.
I ara, ara només vull tenir-te a prop, abraçar-te, mirar-te als ulls i dir-te lo molt que t’arribo a estimar. Que signifiques tant en mi, que ja has marcat el meu cor.
M’agradaria tant poder dormir amb tu, tenir-te un altre cop en el meu llit, allí on em vas dir tantes coses que em van fer perdre el cap encara més, allí es on vull que tornis a estar... Tenir-te tant a prop que fins i tot no pugui arribar a saber on comences tu i on acabo jo, sentir la teva respiració al compàs de les notes del meu cor, el cor que tu fas funcionar... Dormir amb tu, somiar... Poder despertar-me al teu cantó i saber que es la realitat, que hi ets i no marxaràs.
I m’odio a mi mateixa quan la meva personalitat canvia, quan el meu humor fa mitja volta i em deixa totalment cao, quan sóc jo però de la manera que no m’agrada, quan penso que ets meva encara que se que no pot ser... Ho sento molt.
Em perdones?